Habitar una obra. Cos, percepció i sensibilitat expandida

Descripció

Habitar és precisament exposar-nos: estar obertes a allò que ve, sense prefigurar-ho. Les formes de Miró, signes, taques, figures esquemàtiques, traços, constel·lacions, no constitueixen un llenguatge simbòlic tancat. Són formes en estat de formació, en el sentit fort, no són allò que ja és, sinó allò que s’està fent. L’objecte artístic és així un cos rítmic, travessat per tensions entre ple i buit, aparició i retirada, estabilitat i desequilibri.

Habitar és una experiència estètica originària, sensible i afectiva. És el mode originari de l’existència corporal. Els cossos, humans i artístics, no preexisteixen a l’espai, sinó que es constitueixen en habitar-lo. Així, l’experiència estètica és inseparable d’una ètica implícita: saber obrir espai a l’altre, acceptar allò que no podem controlar i mantenir-nos oberts a l’experiència sense voler fixar-la definitivament.

Quan deixem de ser espectadores i ens convertim en habitants d’una exposició o d’un objecte artístic? Habitar una obra o deixar que ella ens habiti, és acceptar aquesta condició: existir com a cos en ritme, com a presència sempre en procés, sempre en relació.

Julia Lull Sanz és historiadora de l’art, educadora, curadora i activista feminista. Doctora en Teoria de la Imatge per la Universitat de Barcelona. Actualment, és professora al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha aprofundit en la recerca de noves metodologies d’aproximació a les imatges, així com en el disseny de projectes artístics concebuts com a espais de trobada i desenvolupament del pensament crític i creatiu, mitjançant pràctiques alternatives i feministes. Ha col·laborat amb diverses institucions artístiques, integrant-hi perspectives de gènere tant en col·leccions com en programacions. Aquesta tasca s’ha traduït en la creació de projectes de mediació i educació especialitzats en el disseny de continguts crítics i pedagògics. Des de 2012, forma part del col·lectiu FEMART, un projecte de mostra, formació i pràctiques artístiques amb seu a Ca la Dona. En aquesta mateixa línia, des de 2020, és membre de l’equip impulsor d’ULLAL, festival de fotografia transfeminista de Barcelona.